Entra

La Llegenda dels Gegants: per Marta Punsola

Vet ací una vegada que el baró de Montclús va voler casar el seu fill, en Bernat, un jove alt i fort, molt ben plantat.

La seva promesa, la Leonor, era la pubilla de la casa més rica de tot el poble, Can Siurenc.

En Bernat estava molt preocupat, perquè si es casava amb l’escollida del seu pare no es podria seguir veient amb la seva estimada, l’Elionor.

L’Elionor era de família pobra i senzilla, però a en Bernat li era igual, s’estimaven molt i volien casar-se, però el baró no podia consentir que la futura baronessa de Montclús fos aquella necessitada. No obstant, cada nit en Bernat i l’Elionor s’escapaven de casa per reunir-se a la vora del riu.

Una nit el baró va pujar a la cambra del seu fill i va veure que no hi era.

L’endemà al matí va fer cridar a un espia perquè el seguís la vetllada següent.

En fer-se fosc en Bernat es va acomiadar del seu pare i va pujar cap a la seva habitació. Va agafar un sac ple de panets i se n’anà. L’espia el va seguir fins al riu, on l'esperava l’Elionor. En Bernat li va donar el sac de panets i li feu un petó als llavis. S’acomiadaren i cadascun va dirigir-se cap a casa seva.

L’espia va informar al baró del que estava passant i li va aconsellar que parlés amb la bruixa del poble, que ella sabria que fer.

Sense dubtar-ho ni un moment, el Baró, va anar-se'n tot sol a casa d’aquella bruixota. Li explicà la seva situació ella li respongué que hi havia una alternativa, fer-lo escollir. El baró no hi estava d’acord i reclamava una altra solució, no podia acceptar que el seu que el seu fill escollís aquella morta de gana. La bruixa li va dir que no s'amoïnés, que ella faria alguna cosa si decidia que es volia casar amb l’Elionor. Evidentment no li va dir quina, però si que li va dir que li pagués, sense diners no hi havia tracte. El baró va cedir.

Aquella mateixa tarda quan en Bernat va tornar del seu passeig, el seu pare li digué que ho sabia tot i que hauria d’escollir, la baronia o l’Elionor. En Bernat tot feliç, li contestà que es volia casar amb l’Elionor i que se n’aniria a viure amb ella. Va fer un parell de saltironets i va córrer com un llamp cap al poble.

El baró, enfurismat com mai ho havia estat, tornà a casa de la bruixa i mantingueren una seriosa conversació. Al final varen decidir que ella parlaria amb en Bernat.

Aquella nit quan en Bernat i l’Elionor eren a la vora del riu aparegué una velleta amb un bastó, era la bruixa. Els hi donà l'enhorabona per la seva relació i els va començar a ensarronar amb les seves preguntes fins que va aconseguir el seu propòsit. Els enamorats li digueren que volien ser joves per sempre més i estar junts fins a la fi del món. La bruixa es tragué la disfressa i va realitzar un conjur.

L’endemà al matí, el baró, es va estranyar de no veure el seu fill pel castell, així que es va dirigir cap al riu.

Expliquen que el baró va morir d’un atac de cor en veure el Bernat i l’Elionor estirats al terra, paralitzats convertits en gegants.

Passaren uns quants segles; ningú sabia la història, però els gegants seguien allà, i un bon dia, algú va decidir que servirien per a divertir a la gent, per a començar una tradició que avui en dia encara viu. Inici

Entra
Entra
Entra
Entra
Entra
Entra
Entra
Entra
Colla dels Geganters de Vallgorguina - Plaça de la Vila nº2 - 08470 Vallgorguina - Tel: 93 867 91 62 - acv.vallgorguina@gmail.com